divendres, 14 de juliol de 2017

Règim del 78

És difícil precisar amb exactitud qui va ser el primer en utilitzar el terme "règim del 78" per definir l’actual sistema polític vigent a l’Estat espanyol. És segur, però, que el terme va començar a aparèixer a la primavera del 2011, al costat d’altres termes com "casta", "nova/vella política" emprats pel que podríem dir l’escola de pensament de la Complutense de Madrid, que va aparèixer al costat del moviment del 15M, i que va derivar en Podem, que l’usaven per esmenar l’actual sistema.
Què és un règim, un règim polític concretament? Si féssim cas només de la definició del diccionari un règim polític és el conjunt de normes, i el sistema polític pel qual es regeix un Estat; per tant és la forma de govern i és el conjunt de normes establertes. Si som estrictes el terme règim del 78 no tindria res de despectiu.
Però no ens enganyem, en aquests sis anys el terme s’ha emprat per assenyalar un sistema en crisis, i en franca decadència; i per tant, tant el món de Podem com l’independentisme l’han emprat amb clara intenció despectiva.
El politòleg Iñigo Errejón en las IV Jornades Republicanes del sindicat Acontracorrent el 2013, definia règim com "un equilibri de diferents forces o actors polítics i que en un determinat moment es congela en forma d’institucions, consens i en un període d’estabilitat política. Es dibuixa aleshores el pluralisme legítim, on queda clar el que es pot discutir dins del Règim i el que queda exclòs de tota polèmica". Pel mateix Errejón la transició va ser "una operació en la que els sectors dominants de la dictadura franquista van cedir una part del seu poder per no cedir en allò fonamental", però això són figues d’un altre paner.
Personalment crec que el terme "règim del 78" és del tot encertat, perquè sintetitza la definició d’un sistema en crisi, o un sistema amb múltiples crisis. Com a mínim sis crisis en una: la crisi de la forma d’Estat, la territorial, la política, la dels mitjans de comunicació, la crisi econòmica, i la crisi energètica.
Cal fer memòria i recordar que al desembre del 2015 hi havia eleccions generals i que Barcelona en Comú deia públicament, dos mesos abans de la cita electoral, que es presentava a les eleccions generals "amb l’objectiu de derruir el règim del 78". L’enorme hemeroteca d’internet ens ensenya declaracions de Xavier Domènech, de Joan Coscubiela, d’en Rabell i d’un llarg etcètera, no només definint el sistema polític espanyol com a règim del 78 sinó també definint el seu espai polític com a garants per transformar i canviar aquest règim.
Fins ara, l’ús del terme règim del 78 havia indignat a la dreta espanyola més cavernaria. Com exemple, un digital anomenat vozpopuli denunciava el juliol del 2014 com el termes més usats per Podem, entre ells el del règim del 78, havien fet que la resta de polítics hagessin passat a defensar-se o argumentar usant només aquests termes. Serveixi d’exemple també les paraules d’Arcadi Espada periodista de El Mundo quan deia: "los que usan el termino regimen del 78 son gentuza" de febrer del 2015.
Més recentment, l’independentisme també ha anat usant el terme per defensar que el procés suposa la fi d’aquest sistema a Catalunya; i això ha fet que alguns ja no els hi faci tanta gràcia aquesta definició del sistema polític actual.
En el darrer Ple municipal vaig usar el terme en la meva argumentació en les mocions presentades per C’s i PP contra el referèndum de l’1 d’octubre. El portaveu del PSC va criticar que parlés de règim del 78, titllant-me d’injust i d’exagerat. Cap sorpresa, sigui dit de passada.
El que si que em va sorprendre, i deixar perplex és que en el seu post incendiari titulat "patada al cul al Parlament i al poble de Catalunya" del 5 de juliol, fent una crítica a la presentació de la llei del referèndum, l’Alcalde, d’ICV, digués "...no passen del que despectivament anomenen "el règim del 78"", fent una al·lusió clara a l’independentisme.
El fet pot semblar menor, i de fet ha passat per desapercebut, però a mi personalment em demostra que per alguns en les seves argumentacions en contra l’independentisme tot s’hi val, fins i tot trair els propis postulats.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada